
La mostra reuneix material gràfic i escultòric referent a les avantguardes estètiques de l’època de la Segona República, amb els seus antecedents immediats i la seua influència posterior ja amb la dictadura en el poder. No es limita, en qualsevol cas, a una òptica de lloança absoluta ni als corrents estètics dominants ni a la propaganda republicana en si, sinó que analitza els diferents punts de vista de l’època, tant polítics com a estètics. S’abasta el període 1928-1942 amb una ferma voluntat pedagògica i amb un comprensible centre de gravetat valencià.
La institució marca aquesta exposició com el primer pas d’una nova etapa: és la primera que organitza el nou equip, amb Rafael Company al capdavant, i arreplega material de fins a vint museus i col·leccions públiques i privades. Fins a 280 peces, amb joies del cartelismo valencià, com Renau, Artur Ballester, Dubón o Raga, si bé hi ha material d’altres artistes, donat el pes específic que van tenir les arts gràfiques valencianes, que atreien professionals molt interessats per controlar el resultat final de la seua producció.
A més dels cartells i il·lustracions, peces escultòriques de Boix, Pérez Contel o Ignacio Pinazo, a més de quantiós material addicional com a fotografies, periòdics o esbossos. Deia Company en finalitzar la inauguració que el museu havia tornat a la gent, i ara solament faltava «que la gent torne al museu», però a tenor de la nombrosa assistència, sembla que la frase la tenia pensada d’abans i no la va voler deixar passar: la seua petició s’havia complit abans d’haver-la pronunciat.
+Informació: http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/02/12/56bda92eca4741095c8b4622.html