Palmira Pérez, va nàixer el dia 7 de febrer de 1914 i deu el seu nom a què son pare havia llegit l’obra de Volney, ideòleg de la Revolució Francesa, Les Ruïnes de Palmira, -encara que li van anteposar el nom de Carmen per a poder batejar-la-. Germana de l’artista Rafael Pérez Contel, en 1923 es va traslladar a València des del el Villar (Els Serrans) d’on és originària la família. Va estudiar en el Grup Escolar Cervantes i tenia de companya de jocs a Matilde Renau. Va obtindre el títol de taquimecanografia i va donar classes a molt primerenca edat en l’Acadèmia Mercuri d’Alzira (Ribera Alta). En l’estiu de 1936 va tornar a València i en 1937 va ingressar com a secretària en l’Institut per a Obrers de Segona Ensenyança. Va acudir en diverses ocasions als baixos de l’edifici del carrer de la Pau, on estava Cultura Popular, per a desfruitar de les exposicions antifeixistes i, visitava l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura, en el pròxim carrer Trinquet dels Cavallers, -des de 1937 fins a 1939 carrer de Pancho Villa- on Rafael i amics comuns com Josep Renau i Manuela Ballester pertanyien. Quan va acabar la guerra, que va assolar les il·lusions dels republicans, amb son pare sense treball i el seu germà en la presó, va assumir les càrregues familiars i va ser la primera dona del País Valencià, i possiblement de les primeres de l’Estat, a aconseguir en 1939 una concessió d’Explotació Minera, dedicant-se com a empresària a l’extracció de caolí. Va conèixer el seu marit Demetrio Hollos, professor de francès i membre de la Institució Lliure d’Ensenyança, en la Model, en una de les seves visites a la presó de València.
Dona emprenedora, avançada al seu temps, moderna en totes les etapes de la seva vida. En els anys de la República, es tinta el cabell de ros com a signe d’emancipació i, en els anys de la dictadura va saber lluitar per la seva família, adaptant-se a les circumstàncies manifestant la seva presència en l’espai públic, ocupant un treball reservat en exclusiva als hòmens.
Els antics alumnes de l’Associació Cultural Institut Obrer de València, recorden com els ajudava en els problemes quotidians, que ocorrien quasi diàriament, les seves atencions, consells, la seva alegria contagiosa i l’anècdota que prop del final de la guerra decidira aprendre a conduir ambulàncies, per a poder transportar ferits als hospitals, i de l’incident que va ocasionar quan quasi atropella els alumnes conduint un camió fent les pràctiques.
Als seus 93 anys ens ensenya el valor de la superació davant de les adversitats.
Palmira Pérez Contel
Palmira Pérez, nació el día 7 de febrero de 1914 y debe su nombre a que su padre había leído la obra de Volney, ideólogo de la Revolución Francesa, Las Ruinas de Palmira, -aunque le antepusieron el nombre de Carmen para poder bautizarla-. Hermana del artista Rafael Pérez Contel, en 1923 se trasladó a Valencia desde el Villar del Arzobispo (Los Serranos) de donde es originaria la familia. Estudió en el Grupo Escolar Cervantes y tenía de compañera de juegos a Matilde Renau. Obtuvo el título de taquimecanografía y dio clases a muy temprana edad en la Academia Mercurio de Alcira (Ribera Alta). En el verano de 1936 regresó a Valencia y en 1937 ingresó como secretaria en el Instituto para Obreros de Segunda Enseñanza. Acudió en varias ocasiones a los bajos del edificio de la calle de la Paz, donde estaba Cultura Popular, para disfrutar de las exposiciones antifascistas y visitaba la Alianza de Intelectuales para la Defensa de la Cultura, en la cercana calle Trinquete de los Caballeros, -desde 1937 hasta 1939 calle de Pancho Villa- donde Rafael y amigos comunes como José Renau y Manuela Ballester pertenecían. Cuando terminó la guerra, que asoló las ilusiones de los republicanos, con su padre sin trabajo y su hermano en la cárcel, asumió las cargas familiares y fue la primera mujer del País Valenciano, y posiblemente de las primeras del Estado, en conseguir en 1939 una concesión de Explotación Minera, dedicándose como empresaria a la extracción de caolín. Conoció a su marido Demetrio Hoyos, profesor de francés y miembro de la Institución Libre de Enseñanza, pero en la cárcel Modelo, en una de sus visitas a la prisión de Valencia.
Mujer emprendedora, adelantada a su tiempo, moderna en todas las etapas de su vida. En los años de la Republica, se tinta el cabello de rubio como signo de emancipación y, en los años de la dictadura supo luchar por su familia, acoplándose a las circunstancias manifestando su presencia en el espacio público, ocupando un trabajo reservado en exclusiva a los hombres.
Los antiguos alumnos de la Asociación Cultural Instituto Obrero de Valencia, recuerdan cómo les ayudaba en los problemas cotidianos, que ocurrían casi diariamente, sus atenciones, consejos, su alegría contagiosa y la anécdota de que cerca del final de la guerra decidiera aprender a conducir ambulancias, para poder transportar heridos a los hospitales, y del incidente que ocasionó cuando casi atropella a los alumnos conduciendo un camión cuando hacia las prácticas.
A sus 93 años nos enseña el valor de la superación ante las adversidades.
URL original: http://www.barriodelcarmen.net/evolucion/index.php/palmira-perez-contel
PÉREZ CONTEL - ESCULTOR 