Impulsat per diverses institucions i organitzacions, el cartell de guerra va servir fidelment els fins propagandístics del govern republicà, situat a València en el període 1936-1939. Formalment, participava de diferents llenguatges artístics: l’art déco, el constructivisme o el fotomuntatge (rus i alemany), de trets expressionistes, cridats a emfatitzar un missatge que es presentava directe i revolucionari, les idees del qual es transmetien mitjançant prototips d’indubtable abast social: el combatent, l’heroi. En definitiva, el revolucionari antifeixista. L’exaltació de l’esport i la màquina (com a elements que permeten una superació dels límits humans) i també la cultura (símbol final de victòria social i emancipació humana) són presentats com a trets essencials i diferenciadors de l’home republicà, que és cridat a formar part d’un projecte politico social comú i que utilitza l’art com a mitjà d’expressió dels ideals. La ridiculització de l’enemic o el nou paper de la dona, a qui s’atorga un valor dual: treballadora, mare o víctima, o bé l’encarnació del mal, prostituta transmissora de malalties venèries i que simbòlicament s’associa amb la mort. El xiquet, l’obrer, el camperol o el soldat, l’economia i les forces de producció, formen part del discurs polític del moment.

Anuncio publicitario